Sigui pel motiu que sigui creem expectatives sobre el nostre futur i en el nostre imaginari hi posem forma. Després ens adonem que hem d´adequar les expectatives i que la flexibilitat serà la nostra millor arma per enfrontar-nos al futur. Quan vaig decidir quedar-me un any més en aquest projecte ho vaig fer amb molta il.lusió però a part tenia una avantatge coneixia el tren amb el que viatjava (el projecte, el centre, els nens, els treballadors, Kombolcha,…) i la via per la qual anàvem. Sabia que podien sortir imprevistos però això formava part de l´emoció del viatge.
En aquests moments estic revisant la meva locomotora perquè sé que hi hauran d´haver-hi canvis importants perquè el terreny en el qual estem viatjant ara s´està fent molt dificultós. A dins ja està decorada a la meva manera perquè m´hi pogui sentir com a casa: unes fotos, alguns dibuixos especials, una mica de llum per quan hi hagi molta foscor, objectes per col.leccionar, … i també hi ha un mapa i una brúixola. En aquests moments estic destinant la meva energia entendre les pistes que em dóna el mapa. Referent al tren he decidit que no el vull canviar, però li toca una capa de pintura i alguna reorganització de l´espai. Hem d´estar preparats per canviar de via, serà difícil, com tots els canvis però no per això hem de defugir-los. Segurament després d´aquest tram aconseguirem ser un dels trens més resistents i això ens permetrà arribar allà on mai ens haguessim imaginat.
2 comentaris:
Hola! Caram he estat llegint el teu blog i m'ha semblatmolt interessant. De fet acabo de contactar amb AFNE per oferir-me a col·laborar! QUè vas haver de fer? Lllegint tot el que dius em fan venir unes ganes d'anar-hi! El teu últim text, però, m'ha deixat un pèl desconcertat! Molta Sort!
Hola Anna!
Avui he descobert el teu bloc. Me l'he llegit tot d'una tirada i m'ha remogut molt per dins. He rigut, m'he emocionat i he rebut una gran lliçó de vida. "Bet'am ameseguenallo!".
La feina que estàs fent és impressionant, Mengui! No sé si ja hauràs pres alguna decisió sobre el que expliques en aquesta última entrada, en tot cas, si cal canviar de via es canvia, però abans de canviar de tren cal veure com un mateix va canviant i madurant mentre viatja. Segueix intentant desxifrar el mapa de ruta, segur que hi ha senyals! Les respostes vindran soles quan menys t'ho esperis, no tinguis pressa! Ja ho deia el capità enciam, no? "Els canvis són poderosos!!!" :-)
Gràcies per compartir el teu nou món:
- l'emoció de les flors del primer dia...
- parlar a través del silenci...
- un amor, un poble i una barca...
- la burocràcia...
- la xocolatada de sant Marc...
- els insectes que no et deixen estar mai sola...
- si la vida et dóna llimones fés llimonades... què esperes per fer la teva llimonada?
- la lluita interna per continuar creient que un món millor és possible...
- les abraçades inesperades...
- "ser" monitora...
- els dos abres que cuida cada nen i que gairebé els ofeguen d'aigua...
- allò essencial és invisible als ulls...
- la llibreta negra...
- la nostàlgia de la bona...
- el cel ple d'estrelles...
- silence language...
- Bet'am conjo!
...
Amb el teu permís, m'he copiat l'escrit que tens a l'habitació "Tenir el valor d'acceptar..." Encara no sé on el penjaré, segurament a l'estudi, però això és el de menys, perquè ara ja m'ha tocat el cor i no l'oblidaré.
Queda clar que els nens i nenes són els millors mestres pels monitors, oi? ;-)
Gràcies, Anna, sempre endavant!!
Una abraçada ben forta!
Mariona
Publica un comentari a l'entrada