Ara estic a aquí, a sentada davant d'un ordinador en un ciber cafè del mig d'Addis i em costa trobar les paraules per poder-vos explicar tots els successos d'aquesta setmana. De vegades les coses agafen una altra direcció totalment diferent a la que tu voldries però, en fi, sense voler-me posar filosòfica: aixi és la vida!!!!
L'única paraula que trobo per definir aquesta setmana és SURREALISTA. He estat cada dia del departament d'immigració a la cort judicial i tot per un problema amb el meu passaport. Resultat que avui agafo un avió cap a Barcelona i amb tots els respectes cap a la meva gent, l'única direcció que m' agradaria agafar avui és cap a Kombolcha.
Aquesta setmana els minuts s'han mutiplicat i em pensava que quedaria consumida per les oficines etíops i ja ho diuen que abans acabaràs tu la paciència que el govern etíop.
Però en fi, tranquils la solució en aquests moments és senzilla surto del país i torno entrar i cap problema. Suposo que tenia la necessitat de compartir el que he viscut aquesta setmana amb vosaltres i tambe per dir-vos que si algu em veu aquests dies no s'estranyi!!
Avui si no us importa vull dedicar aquest blog per tota la gent del centre perquè abans de marxar ja no deixo de pensar en quan podre tornar!!!
