Si la vida et dóna llimones fés llimonada...

Al mig de Nicaragua, un dia la Roser em va explicar que a casa seva, a la nevera, hi tenien un paper penjat que hi posava: “Si la vida et dóna llimones, fés llimonades”. En aquell moment vaig trobar aquesta frase la millor de les banderes per vestir la vida, però avui us he de dir que aquesta frase per mi més que mai està agafant sentit.

Estic en un moment del “viatge” complicat, suposo perquè és probablement un dels moments en què s´acumulen més coses dins la motxilla: l´enyorança de poder tenir una conversa distesa i a la vegada existencial amb català, les passes endavant i de vegades alguna endarrera que fas amb els nens, la coexistència cultural de diferents punts de vista, la immersió i l´adaptació a una vida completament diferent a la teva, la lluita interna per seguir creient que un món millor és possible,...

I de cop i volta te'n adones que al mig del jardí hi ha un llimoner ple de llimones i et preguntes: Què esperes per fer la teva llimonada?

Les colònies...

En diferents ocasions us he intentat explicar com és la meva vida aquí al centre, aquí a Kombolcha. I avui crec que he trobat una bona manera per poder-vos-hi traslladar, però abans haureu de tancar els ulls i tornar a la vostra època de monitors/es de colònies o recordar quan hi anàveu com a nens.

Al matí tot de corredisses al patí i fent cua per rentar-se la cara i els més dormilegues fent el ronso al llit. De cop ja sents soroll davant el menjador és la fila per entrar esmorzar, ja us ho podeu imaginar el moment dels àpats: jo en vull més, a mi no m´agrada aquest got, i l´aigua, el del costat m´està enredant,... I les estones lliures? Corrent amunt i avall, inventant qualsevol joc amb un pal i un cordill, i sobretot jugant a futbol (buff! tenim els millors futbolistes, us ho prometo). La imaginació apareix com el millor joc on cadascun d´ells hi té el seu paper protagonista. Descobrir, apendre, jugar...

Quan la llum desapareix (que ja sabeu que és sovint), apareixen aquells moments màgics dificils d´explicar acompanyats de petites llumetes (espelmes, lots,...) que semblen petites cuques de llum. I un dels moments estrella es quan s´en van a dormir a poc a poc en calma cap a les habitacions i tu després els hi vas a dir bona nit acadascun d´ells (el millor premi del dia viscut).

El correu d´avui m´agradaria que arribés a totes les persones amb les quals he tingut la sort de fer colònies perquè amb elles he après allò més important: no fas de monitor si no que ets monitor i que sovint allò més essencial és invisible els ulls!

Els dies de 36 hores...

S´han escrit moltes cançons, s´han fet moltes pel·lícules, i molts llibres n´han parlat sobre la relativitat del Temps. Nomès us puc dir que aquí, un cop més, es confirma allò que el temps és molt relatiu. Aquí hi ha com una gran dualitat, per una banda els dies i el temps et passa tant ràpid que sovint has de mirar el calendari per saber quin dia és avui. Però, per altra banda, un dia és molt i molt llarg, de fet, quan la Tessa era aquí deiem que a Kombolcha, al centre, els dies eren de 36 hores. I sabeu el millor és que al llarg de totes aquestes hores hi ha temps per tot: una abraçada inesperada, un joc divertit, una altra baralla, creure més que mai amb el projecte, noves idees, alguna cosa que no funciona, descobrir un carbassó que ja el pots collir, i tantes i tantes coses que fan que cada dia aquí estigui compost per un vitrall ple de mil colors on somiar per un món millor és possible.

Mukuturri...

He estat uns dies fora del centre perquè havia de solucionar problemes de burocràcia a Addis i aquí els papers són molt i molt lents. He aprofitat l'avinentesa per anar a visitar un projecte que està a 1 hora i mitja de la capital. Aquest projecte està portat per una comunitat missionera formada per nois i noies que han decidit comprometre's amb allò que creien. No són monges i a la nostra manera de pensar és difícil conèixer gent que decideixi anar a viure amb comunitat per ajudar els altres. M´ha agradat molt poder conèixer aquesta realitat de prop, sobretot per trencar tòpics i per veure que hi ha gent que està fent una feina que val molt la pena. Aquest projecte consisteix en una guarderia per a 250 nens i nenes amb un programa de nutrició i un programa de dones. A més, han organitzat un terreny de cultiu pel qual poguin ser cada vegada més autosuficients.

Deixant de banda aquest projecte, es dediquen anar les cases de les persones que viuen en una situació més precària i dignificar les seves vides. Amb això nomès dir-vos que m´ha captivat poder veure aquesta altra realitat d´Etiòpia. Al igual que qualsevol país del món, Etiòpia, està format per moltes i moltes realitats, i descobrir-les és apassionant.