Kombolcha...

Aquest és el nom de la ciutat on estic, ja us n´he parlat alguns dies. Però avui us vull explicar com aquesta ciutat es va transformar quan ahir va ploure. Va ser el primer dia que plovia, quina sensació més agradable!!! Ja sabeu, jo com una nena a qui la pluja em mullés els cabells.

A la part del nord d´Etiòpia, especialment a la regió on estem nosaltres, les pluges són abundoses. Tot i així no plou tot l´any, hi ha estacions i ara comença una de les estacions de pluja.

Com us deia, ahir va ploure molt i la ciutat es va convertir en un mar de fang, buff, vaig anar a comprar diferents coses pel centre i us he de dir que vaig quedar plena de fang fins els genolls. És com si la ciutat es tornés de cop i volta caòtica: els cotxes, els camions, la gent passant per on poden, els taxis,... En fi, una nova aventura, tot i així no em vull imaginar com serà quan cada dia plogui!!!

El dia de l´epifania...

Sé que us he parlat molt sovint dels rituals religiosos aquí a Etiòpia, però penseu que es perquè són molt importants i, a més, són molt diferents dels nostres. Avui ha sigut el dia anual més important pels catòlics ortodoxos. Al centre hi han pocs nens i nenes d´aquesta religió però tot i així hem anat fins al lloc on feien el ritual religiós. Tots anaven molt guapos, s´han posat "les seves millors gales". Hi havia molta gent, tots vestits amb robes blanques i coberts amb la netela (mocador etíop de color blanc amb ribet d´un altre color). Enmig d´aquesta blancor, grans paraigües majestuosos de colors molt vius que t´indicaven el lloc on hi havien els sacerdots, i de fons el so de la música cantada per tota la gent que seguia el ritual. Ha sigut increïble, de veritat, m´ha agradat camuflar-me entre tots ells i viure de prop aquesta festivitat tant important.

Fins la pròxima!

El dia a dia...

De cop i volta sense donar-me'n compte de com és que hagi passat això la meva vida al centre està passant a ser la meva quotidianitat. Sé que us semblarà estrany però em sento com a casa, això no vol dir queno us trobi a faltar!

M´agraden els dies a aquí al centre, perquè tot i que hi hagi una rutina i uns horaris, cada dia passen a ser especials. Sempre hi ha alguna cosa o altre que fa que sigui sorprenent, suposo que es perquè és el principi i ara per mi tot és nou.

Fa dies vam començar amb els nenes i nenes un taller d´agricultura, vam plantar pastanagues, enciam, cebes, carbasses, carbassons,... i ara cada dia toca regar-lo i mimar-lo una mica. A veure si amb una mica de sort d´aquí uns mesos podem començar a recollir els fruits del nostre treball.

Els nens estàn entusiasmats, com que hi han molts arbres el centre, els hem responsabilitzat a cadascun d´ells de cuidar dos arbres. Ostres, em sembla que de moment de tan que els volen cuidar, els ofegaran!

En fi, avui senzillament tenia ganes de compartir amb tots vosaltres petits moments del dia a dia.

Perdre un gran tresor...

Fa temps que vaig aprendre que el millor dels tresors és aquell que probablement té menys valor ecònomic. He passat uns dies a Addis, una capital increïble, cada vegada que hi vaig em captiva més.

Per tots aquells que no ho sabeu, una de les més grans virtuds, per dir-ho d´alguna manera, és que sóc MOLT DESPISTADA, i l´altre dia vaig descuidar-me una llibreta negra a un taxi d´Addis. Fins aquí, tot correcte, al cap i a la fi en el món hi ha moltes llibretes negres, si no fós que per mi aquesta era molt especial.

Quan vaig saber que vindria Etiòpia vaig decidir comprar-me una llibreta per fer totes les llistes que fossin necessàries: la llista dels metges, la de la maleta, de les coses que havia i volia fer abans de marxar, ... i de mica en mica la llibreta va anar prenent personalitat, de manera que ara ja era una part més d´aquest viatge. Ara ja hi guardava alguns escrits fets a altes hores de la nit, papers que volia començar a col.leccionar, algunes adreces, etc.

Però, en fi, les coses són com són, i com que jo sóc una empedernida de les senyals crec que perdre aquest gran tresor ha significat que comença una altre part del viatge i per això ja porto a sobre una altra llibreta negra.

Una visita molt especial...

Fa molts dies que no escric al blog i us pot semblar estrany però em frissava per poder-ho fer, és com si quan escric aquí us tinc a tots plegats una mica més a prop.

Aquests dies he tingut la gran sort, i des d'aquí li dono les gràcies, de tenir la meva germana aquí a Etiòpia. Quan la vaig anar a buscar a l' aeroport, què estrany: jo en un aeroport estranger anant a buscar la meva germana, era com una d' aquelles imatges surrealistes de les quals ja saps que passaran coses fantastiques.

Hi han hagut moments per tot: hem fet ruta per Addis, hem anat moltes i moltes estones amb cotxe, hem fet turisme per la Lalibela, hem pogut veure el magnífic paisatge d' Etiòpia, hem menjat injera,...

I finalment ha pogut descobir el que per mi de moment és el millor lloc d'aquest indret: el centre. Buff, els nens els hi va encantar poder conèixer la meva germana i jugar amb ella, i poder-la fer partícep del meu món.

Han sigut uns dies molt especials i ara sento un mica de nostàlgia, però una vegada vaig sentir en un lloc que això és bo perquè vol dir que trobes a faltar moments que han sigut especials per tu. Per tant avui des d'aquí faig un brindis per poder-me sentir nostàlgica d'aquesta vista tant especial!