25/10/09

Una mica per tots els gustos…

De vegades hi ha gent que em pregunta com és el dia a dia dins del centre. La veritat és que sembla una pregunta fàcil de respondre, però en realitat no és així. La complexitat s´amaga en el fet de que cada dia és un “nou dia”, com una gran sorpresa!

De cop i volta un dia et pots trobar fent locions capil.lars contra els polls, tallant els cabells a l´estil etíop (imagineu-vos ho). Sovint fas cures miraculoses per algunes petites ferides, i sobretot el llarg del dia cures molts genolls pelats. Cap un altre cantó fas i desfàs cabdells de llana per fabricar bufandes de mil colors. Una mica més enllà comença l´enginy per posar una mica d´ordre a la biblioteca i amb els jocs de taula. En un racó ets convidat a prendre un cafè i uns menjars màgics que han estat preparats a base d´herbes i flors. Ara és el torn d´estar una mica amb les nenes més grans, parlant amb elles, fent broma i sobretot que trobin un lloc on poder-hi confiar. Sents de lluny els crits d´eufòria dels que avui han guanyat jugant a futbol, ho celebren amb la samarreta a les mans i passejant-se victoriosos per tot el centre. Parlant una mica d´amaric i una mica d´anglès és l´hora de parlar amb els treballadors, el motor perquè tot això funcioni. El telèfon sona, alguna trucada reconfortant que sense adonar-se´n ja t´ah donat ànims per seguir continuant. Avui per sopar, hi ha macarrons, alguns s´enjugassen amb el menjar, d´altres parlen tranquil.lament i algú cansat fa algun cop de cap a la taula. Sense adonar-nos compte és hora d´anar a dormir: rentar-se els peus i la cara, anar a fer un pipi i una abraçada! Bona nit!

19/10/09

Llum...

Sovint la llum es un dels elements que més falta aquí Etiopía en els dos sentits de la paraula. De vegades per manca d´electricitat i de vegades perquè hem perdut la creativitat.

Ara us he d´anunciar que fa dies que tenim la sort que la llum no s´en va ni un dia. Sé que sona a miracle però de moment es així. Diuen que com que a l´estiu ha plogut molt per això ara no tallen l´electricitat. Desitjo que sigui veritat i que duri molt temps. És veritat que els dies sense llum són encantadors però sovint també són caòtics. Per tan aquesta treva que ens estan donant ara s´agraeix moltíssim.

A més sembla que la sort ens persegueixi perquè aquests dies ens han ajudat arreglar una mica el sistema elèctric que defallia per totes bandes. Per això i per molt més vull donar les gràcies a les dues últimes persones que han estat aquí, compartint uns dies amb nosaltres.

Amb elles s´acaba les diferents persones que han passat per aquí aquest estiu i es l´hora de donar les gràcies per la llum que ens han donat, estic segura que ara brillem d´una forma especial. Us vull anunciar que el microclima de Kombolcha està donant pas a un clima més fred. Això és una sorpresa dia rera dia, el meu armari està preparat pel què faci falta!

13/10/09

Un escrit especial...

Em van demanar que fes un escrit i no he pogut evitar penjar-lo elblog, sé que molts de vosaltres ja ho sabeu, però pels que no: hedecidit quedar-me un any més.

Em dic Anna i aquí Etiòpia em diuen Hanna, i els nens i nenes delcentre amb silence language em criden posant la inicial H a sota la barbeta. El meu lloc de partida és Berga, un racó de món on he crescuti he après allò més essencial.

Durant molts anys vaig estar fent de monitora dins un grup de colònies, aquests records ara més que mai es fan present en mi. Sóc educadora social i crec fermament que a través de l´educació hi ha espai pel canvi.

Sempre tinc a punt la motxilla per voltar pel món, sobretot tinc tendència anar direcció cap el sud i reconec que m´encanta l´oportunitat de conviure amb persones d´una altra cultura i aprendre més enllà del nostre territori.

Sóc una persona familiar, m´encanta passar estones divertides amb els meus amics, el formatge és el meu plat preferit, m´agrada moltcompartir una bona pel.lícula, i aquí he recuperat el plaer de la lectura.

Sóc de les que pensa que els petits canvis si que són poderosos i que cadascú de nosaltres “ hem de ser el canvi que volem veure en el món”. Vaig arribar aquí a Kombolcha al centre d´Afne el desembre de l´any passat i al llarg d´aquest temps ens han passat moltes aventures i han hagut molts canvis. Els primers temps van ser molt importants per conèixer la realitat del centre, la realitat de Kombolcha i la cultura etíop. A partir d´aquí vam començar a treballar amb els nens: fer l´hort i cuidar-lo, aprendre a conviure conjuntament dins el centre, aprendre a jugar a no barallar-se, parlar a través del silenci,…Si hagués de resumir el què ha significat aquest temps per mi aquí (tenint en compte la dificultat de comprimir-ho amb poques paraules) per sobre de tot diria que ha sigut un APRENENTATGE. Aprendre a veure les coses amb un altra prespectiva, aprendre a que el temps aquí té un altre ritme, aprendre les coses més importants dels més petits, aprendre de les dificultats, aprendre a conviure amb una altrallengua, … però sobretot "aprendre per saber-se desprendre".

I ara aquí ens trobem el setembre, el principi d´un nou curs amb molts reptes: el programa d´apadrinament dels nois més grans, l´entrada denous nens al centre, la integració de nens sords i de nens que no ho són, i el repte més important seguir educant al dia a dia aquí elcentre perquè cadascun d´ells quan siguin grans tinguin una oportunitat dins la realitat en la qual viuen. Partint d´aquesta situació he pres la decisió que continuaré un any més treballant en el projecte d´Afne perquè em sento amb energia, amb il.lusió i perquè sobretot crec en aquest projecte. I seguiré fent-ho amb la frase que tinc penjada a l´habitació “Tenir el valor d´acceptar amb resignació les coses que no es poden canviar. Tenir prou obstinació per canviar les coses que es poden canviar i tenir la intel.ligència indispensable per no confondre les unes amb les altres”.

10/10/09

Petites baldufes...

Són com petites baldufes que no paren de moure´s amunt i avall per dins el centre. Ara mateix per ganes us els començaria a presentar a tots. La veritat es que són sorprenents, cadascun d´ells és com una caixa plena de sorpreses. La majoria d´ells tenen entre 5 i 8 anys, són molt petits. Dels nens i nenes que han entrat alguns són sords i d´altres no, imagineu-vos quin joc més divertit. Alguns amb venen amb una cantarella amb amàric pensant-se que jo domino l´idioma. L´altre dia jugàvem a dir paraules amb amarinya i fent-les amb silence language, un joc divertit i educatiu per ells i sobretot per mi.


M´encantaria poder fer un forat a la pantalla de l´ordinador i que poguessiu mirar la “festa” que hi ha aquí: uns que juguen amb l´aigua de l´aixeta, d´altres que exploren camins desconeguts al voltant de l´hort, uns altres fan curses al voltant de les habitacions, els altres fan construccions amb les peces del domino, l´ajuda que reps dels grans d´una manera incondicional, els petits de l´any passat que reclamen la teva atenció recordant-te que ells encara continuen aquí, les abraçades inesperades,…


Sigui com sigui ja ho veieu en ple moviment i preparats per l´aventura que vindrà demà.