Una nova etapa...

La Fatuma, la Merema, el Melkamu, el Zeru i l´Habtamu, aquests són elsprotagonistes de la història que avui us vull explicar. Aquest any hem començat pels nois més grans que han de sortir delcentre un programa en el qual els acompanyem d´una manera educativa aindependitzar-se (ohhhh!!). La idea es que puguin acabar l´escola, que comencin a trobar una petita feina i, en definitiva, una oportunitat per viure de forma indepedent.

La situació no és fàcil pels joves aquí a Etiopía i menys si ets sord i provens d´una zona rural amb una situació precària. Aquestes són les carácterístiques dels nostres protagonistes. La veritat es que des del primer dia que els hi vam dir que entrarien dins aquest programa ha sigut un pou d´emocions: trobar la casa per viure, pintar-la, comprar les coses indipensables,… I així fins arribar el dia de la inaguració! Els primers vam ser els treballadors del centre i ens van fer lacerimònia del cafè. Va ser molt emocionant, i va haver una mica detot: regals per donar la benvinguda a la casa, algun discurs encoratjador cap a l´etapa que els hi espera i paraules per part d´ells d´agaïment.

Personalment si hagués de fer una foto, em quedaria amb aquella nit que els vam acompanyar a casa seva i amb les cares d´il.lusió que feien, dient-nos adéu i bona nit des de la seva nova casa.

Avui que us he parlat una mica de la meva feina d´aquí m´agradaria donar molts records a tots els del “programa de suport”. Moltes gràcies, nois!

Que el fin del mundo te pille bailando…

“Que el maquillaje no apague tu risa,
Que el equipaje no lastre tus alas
Que el calendario no venga con prisas
Que el diccionario detenga las palabras
Que las persianas corrijan la aurora

Que gane el quiero la guerra del puedo
Que los que esperan no cuenten las horas
Que los que matan se mueran de miedo
Que el fin del mundo te pille bailando…

Que las verdades no tengan complejos
Que las mentiras parezcan mentiras
Que no te den la razón los espejos
Que cada cena sea tu ultima cena

Que ser valiente no valga tan caro
Que ser cobarde no valga la pena
Que no te vendan amor sin espinas
Que el corazon no se pase de moda…”

Estava treballant a l´ordinador amb música de fons, quan de cop i volta he sentit aquesta cançó i senzillament m´ha vingut de gust compartir-la amb tots vosaltres.

Per què ja sabeu que les cançons com tantes altres coses compartides és mutipliquen.

Bona nit!

Jo nomès tinc un desig d'amor, un poble i una barca...

Jo nomès tinc un desig d'amor, un poble i una barca...En aquests moments em trobo al port, preparada per iniciar el viatge amb la barca. Ja fa temps que estem preparant totes les provisions pernla travessa. Durant aquesta estada al port molts visitants s´hi han passejat, cadascun d´ells ha deixat una part seva per enriquir la nostra.

Tenim de segur que la nostra partença ara resultarà més enriquidora que mai, hem après coses noves que desconeixiem però sobretot ens hem empapat d´alegria.

Aquest és el nostre punt de sortida, tot és llest, dins la barca cada cosa està el seu lloc per esperar els petits tripulants que d´aquí poc han d´arribar. Ara tot just ens estem preparant per una tempesta que està a punt d´arribar però tens la sensació que no saps quina indumentaria exacte necesitarem per seguir navegant.

Sigui com sigui som aquí contents, pel viatge escollim una melodía, la cançó de Lluís llach (alè) que diu: “Jo nomès tinc un desig d´amor, un poble i una barca”. El meu desig d´amor és aquest projecte en el qual hi crec amb gran fermesa, el meu poble són tota la meva gent que tot i que estan lluny d´aquí són el meu motor per continuar navegant i la barca ja està apunt per començar a viatjar.

Issem veles i ens trobem pel camí!

Cap d'any...

Avui al vespre, celebrarem que deixem enrere l´any 2001 i entrarem al 2002. Crec que aquí no ho celebren menjant 12 grans de raïm. De moment aquesta tarda hem començat a celebrar-ho, anant a casa d´una de les treballadores: hem fet la cerimònia del cafè, hem menjat el pa típic ihem jugat a ballar una mica. Demà és típic menjar dorowat, que es pollastre amb una salsa bonísima amb la injera.

De fons ara puc sentir nens com canten i la gent com corre amunt iavall conents celebrant aquesta nova entrada d´any. No sé si aquí és tradició fer-te una llista de bons propòsits, però per si de cas jo resumiré el meu proposit amb una història que m´han explicat aquest estiu:

Agafa un gerro transparent i omple´l de totes les coses imporants per tu, pots utilitzar pedres (família, amics, salut, feina,...), fulles (il.lusió, motivació, energia,…), sorra (els records) i sempre hi ha d´haver lloc per una tassa de cafè per compartir amb qui tu vulguis.

En fi que desde aquí jo també us desitjo un bon any i els meus millors desitjos per tots vosaltres.

Per cert, m´hauríeu de veure ara mateix els insectes m´han atacat:polls el cap, puces a les cames i els bimbis als braços. Ja ho veieuesic ben acompanyada!!!