Nadal...

Avui és Nadal! I des d'aquí us vull desitjar de tot cor un bon Nadal, sobretot ple d´il.lusió, que ja ho sabeu: no es pot perdre mai!

L´altre dia us vaig explicar que aquí el Nadal és diferent. A Etiòpia hi ha moltes religions i per tant les celebracions varien depèn de la regió on estàs. Aquí a Kombolcha la majoria de població és musulmana tot i que també hi ha altres religions. Tot i així, en el calendari etíop el Nadal és el 7 de Gener, ja ho veieu m´hauré d´esperar uns dies!

La gent que em coneixeu més sabeu de tros que sóc una persona a qui li agraden les tradicions i, per tant, sabeu que les festes de Nadal m´encanten: fer el pessebre, preparar els regals, la missa del gall, cagar el tió, anar a veure els Pastorets, trobar-te amb els amics i la família, anar a veure els Reis… però sobretot la màgia que hi ha aquests dies. Sé que hi ha moltes coses que fan que el Nadal cada vegada es visqui d´una manera més superficial, però jo us convido a que torneu a redescobrir la màgia del Nadal.

Avui abans d´acabar si no us importa vull enviar una forta abraçada als meus pares!!! Gràcies per tot, un cop més!

Celebracions...

Sé que tots vosaltres us esteu preparant per viure aquests dies les celebracions de Nadal, aquí no es celebra, però això ja us ho explicaré un altre dia. Avui us vull explicar la celebració que vam fer ahir. Dins la meva maleta vaig dur pernil salat envasat al buit, no es que em pensés que passaria gana, però ja sé sap: com el menjar de casa no hi ha res! Va ser l´excusa ideal, al dissabte vaig anar a comprar i ahir vaig cuinar. Ja ho sé, típic però amb un gran valor: pa amb tomàquet, truita de patates i el pernil salat.

Després ells, em van ajudar a preparar-ho tot i ja veus a tots els treballadors del centre a la cuina al voltant del menjar i del cafè que ells havien preparat. Això es mereix un capítol a part i us prometo que el faré, però el cafè és un dels valors més importants d´Etiòpia, i amb ell la cerimònia del cafè.

Abans però, va ser el moment dels discursos i aquí és on vull arribar: "qualsevol cosa, per insignificant que sembli, pot ser un gran motiu de celebració". I jo ahir i sense saber-ho tenia molts motius per celebrar coses: la meva nova casa, l´acollida que he tingut, els reptes que tinc per endavant, tots i cadascun d´ells,…

En fi ja vam acordar que de tan en tan faríem alguna celebració, que de motius en sobren!!!

I arriba un moment màgic...

De tant en tant aquí també us passa però ara cada vegada és més difícil. Em refereixo a quan la llum se'n va per una averia tècnica. Aquí no és només un dia de tant en tant sinó que crec que es convertirà en un fet habitual, ahir a la nit va ser el primer.

Els nens i les nenes, emocionats van tornar més d´hora de cole, s´havia fet fosc i ja no s´hi veien. Com que no hi havia llum, es va decidir sopar més d´hora a la llum de petites espelmes. En la foscor els nens s´enjugassen i estaven més inquiets del què és habitual. Després de sopar, no hi va haver televisió i això va donar lloc al que a mi més m´agrada: la imaginació.

Ah, i el millor: quan vam sortir de la sala per anar a dormir, en silenci, vam mirar el cel i a sobre nostre hi havia una manta texida d´estels. Bet´am conjo! (Què bonic!)

Silence language...

Primer de tot crec que he de fer un petit esment sobre les comunicacions aquí a Kombolcha, en resum: són dificíls! No hi ha cobertura al mòbil però internet si que n´hi ha, són coses que s´escapen de la meva lògica. Sigui com sigui, em puc comunicar amb l´exterior i això és motiu de gran alegria. Tot i així, en principi ara per ara no podré penjar cap foto al blog. Oh, oh, oh,... ho sé però, tranquils, sé que teniu molta imaginació!!

Això només era una petita introducció, del què veritablement tinc ganes de parlar-vos avui és dels nens i nenes del centre. Senzillament són increïbles, fa temps vaig aprendre que un nen/a era el millor mestre que hi podia haver. En aquests moments ens estem coneixent, ells m´ensenyen la rutina del seu dia a dia i el "silence language" per poder-me comunicar amb ells.

Una de les primeres coses que estic aprenent és la força que té l´expressió de la cara. Jo sempre necessito parlar i parlar molt per comunicar-me, imagineu-vos quina lliçó constant m´estan donant!!!

El diumenge al matí vam fer un activitat pintòrica, un collage de cadascun dels seus dibuixos, ara mateix els tinc penjats a la meva habitació. Era urgentment necessari posar-hi una nota de color i ara ja hi és!

Ja ho sé que ho sabeu i que és la cosa més òbvia però és que necessito dir-ho un cop més: "ALLÒ ESSENCIAL ÉS INVISIBLE ALS ULLS"

Camí cap a Kombolcha...

Som divendres, dia 11 de desembre, amb calendari etíop som 4 de novembre del 2001. Només amb aquesta petita dada ja us podeu imaginar que tot això és un altre món, el qual jo estic disposada a descobrir.

Desde el dia que vaig arribar he fet tres vegades el camí Addis-Kombolcha i us he de dir que cada vegada em fascina més. És com si cada vegada descobrís nous racons, al llarg del camí t'acompanyen les muntanyes, els poblats, els ramats i la gent.

Ara ja estic situada, quan vaig arribar ahir al centre els nens i les nenes em van rebre diferent, ara ells ja saben que jo em quedo aquí per força temps i passaré a formar part de la seva rutina. Ara em toca obrir maletes i començar a instal·lar-me.

I avui per acabar i perquè aneu aprenent alguna paraula en amaric us dic:

Bet' am ameseguenallo (Moltes gràcies per tot!)

Primer dia a Etiòpia...

Va ser estrany despedir-se dels amics, la família, de casa meva, de Berga,... direu que sóc una sentimental i probablement teniu raó però intentava fotografiar cada moment per poder-me'l endur com un dels millors tresors.

Un cop a l'aeroport, una sensació estranya, no era com les altres vegades, aquest cop l'expectació per tot el què havia de venir era més gran.

Arribada a Addis i primera gran notícia: les maletes enlloc. Cap problema! A l'aeroport ens va venir a buscar l' Alem, una etíop que va estar estudiant durant 14 anys a Cuba i per tan parla castella. Ella és la representant legal d'Afne i serà un suport molt important per mi aquí a Etiòpia.

Amb ella i el conductor vam tirar cap a Kombolcha, una ciutat situada a 400 km d'Addis. La carretera és brutal, curves, relleu irregular,... però per sobre de tot un paisatge increïble!! Ple de muntanyes i petits poblats que s' insinuaven. Després de 8 hores i tenint el cul quadrat i marejat vam arribar a Kombolcha de nit. Directament vam anar el centre i allà és on va arribar d' una manera inesperada la primera gran sorpresa.

Vam baixar del cotxe i tots els nens i nenes ens estaven esperant, ens van rebre i vam compartir amb ells una estona! Aquell moment em va impressionar, segurament perquè acabava de descobrir que aquella seria per un temps la meva nova casa.

Comença el viatge...

Són les 23:26 i començo escriure el meu bloc, crec que es de justícia dir que sóc una persona poc habituada a les noves tecnologies, però en aquests moments crec aquest blog serà un dels millors regals per mi i per la meva gent.

Sento soroll de fons, els amics d´última hora que han vingut a despedir-me, les maletes ja estan a punt a prop de la porta i avui sense voler fas el primer balanç d´aquest viatge. Per mi va començar fa dos mesos quan em van dir que em donaven la feina de cooperant en una casa d´acollida a Etiòpia. Recordo aquell dia com si fós avui, em pensava que el cor em sortiria per la boca, sort que després va venir la calma i vaig decidir comprar-me una llibreta per començar a fer mil llistes diferents: la del metge, la dels papers importants, la de la feina, les coses pendents, la de les despedides,...

Sigui com sigui sóc aquí contenta de començar aquest viatge amb la maleta plena d´il.lusió per aquest nou projecte, inquietud per descobrir un altre món, tota l´ energia que m´han donat la gent que estimo, records per poder-los tenir present,... però sobretot un tossut i fort desig que serà la millor guia per aquest viatge.

El títol d´aquest blog el dec el meu primer viatge: al Brasil. Allà vaig començar a trepitjar les primeres passes del camí que estic a punt de començar demà.

Per acabar crec que tot camí ha d´anar acompanyat de música: "Quan surts per fer el teu viatge cap Ítaca has de pregar que el camí sigui llarg, ple d´aventures, ple de coneixences,..."