Fa molts dies que estic frissant per poder escriure al blog, però la veritat és que fins avui no s´havien ajuntat tres elements importants: llum, connexió a internet i temps per poder escriure. Fins ara tots aquests elements s´havien succeït de manera separada.
Els nens i nenes del centre van començar a marxar a poc a poc cap a casa seva, alguns amb família propera i d´altres llunyana. Sigui com sigui, el centre ha quedat desèrtic, ja no hi han nens corrent amunt i avall i això com comprendreu és relament estrany. Però no estic sola, jo també estic fent estiu i es que estan passant molts voluntaris pel centre. Alguns ja han marxat, d´altres encara hi són i alguns encara han d´arribar, a tots ells els hi dic: BE´T´AM AMESEGUENALLO! Perquè resulta divertit, interessant, important,... compartir amb gent diversa diferents punts de vista sobre una mateixa realitat.
I jo entre aquest moviment continuo corrent amunt i avall: Addis-Kombolcha perquè encara no tinc el meu permís de treball. Començo a pensar que el dia que me'l donaran serà el dia que hauré de marxar.
