Encara que sembli estrany les maletes més carregades que mai (una impresora, llanes, eines pel camp, roba,...) i, a la panxa, molts nervis. Ostres a mesura que m´acostava a Kombolcha, no podia deixar depensar en la benvinguda. I sabeu què? Va ser senzillament genial, perquè va ser espontània. Cada nen i nena a la seva manera tal i comsón van venir a rebre´m, alguns d´ells em miraven dos o tres cops,crec que no s´acabaven de creure que de veritat hagués tornat, i ho he de reconèixer aquella sensació única de quan se´t pengen el coll que sembla que t´el trencaran.
I ara ja hi tornem a ser: treballant a l´hort, fent gorros, construint la biblioteca, jugant sense parar,... Ah, i per cert, una dada meterològica, aquí la temperatura ha pujat molt és com si estiguessim a l´estiu!
I aquests dies que a Catalunya hi hagut tanta festivitat, us he dir que jo a la meva manera també ho he celebrat: per St. Jordi el llibre m´el va regalar el meu pare (gràcies) i els nens del centre just el dia que vaig arribar em van fer un ram de flors.
Vaig portar per fer xocolata desfeta per tots els nens i nenes i eldia de St. Marc (per casualitat!) per berenar vam menjar xocolata desfeta amb pa.
En fi ja ho veieu, ja us torno escriure les petites aventures que passen per aquí Kombolcha. I ara que ho penso bé ja sé perquè pesavatant la meva maleta, perquè estava plena de tota l´energia que em vau donar aquests dies que vaig estar per Catalunya.
PD: Encara que sembli estrany internet va més malament que mai!
1 comentari:
Normalment no ens podem queixar del vida que portem, però a vegades hi ha petites coses que et semblen muntanyes, però de cop llegeixes un post de la Mengui i l'energia et ve a buscar.
Quina energia Mengui, quina enveja. És fantàstic.
Molta sort en aquesta segona part de viatge.
Publica un comentari a l'entrada