Al mig de Nicaragua, un dia la Roser em va explicar que a casa seva, a la nevera, hi tenien un paper penjat que hi posava: “Si la vida et dóna llimones, fés llimonades”. En aquell moment vaig trobar aquesta frase la millor de les banderes per vestir la vida, però avui us he de dir que aquesta frase per mi més que mai està agafant sentit.
Estic en un moment del “viatge” complicat, suposo perquè és probablement un dels moments en què s´acumulen més coses dins la motxilla: l´enyorança de poder tenir una conversa distesa i a la vegada existencial amb català, les passes endavant i de vegades alguna endarrera que fas amb els nens, la coexistència cultural de diferents punts de vista, la immersió i l´adaptació a una vida completament diferent a la teva, la lluita interna per seguir creient que un món millor és possible,...
I de cop i volta te'n adones que al mig del jardí hi ha un llimoner ple de llimones i et preguntes: Què esperes per fer la teva llimonada?
6 comentaris:
Tens tota la raó Mengui, de vegades el món sembla que se'ns caigui a sobre, però després obres els ulls i et preguntes que perquè estàs perdent el temps preocupant-te que cal viure cada instant i aprofitar tot el que la vida et dóna. Així que... a fer llimonada! :)
Un petó enorme!
Laia FC
Estic totalment d'acord.
Quan més dreta és la pendent, amb més força hem d'enfilar el camí.
I si el que toca és fer llimonades, doncs les mans a l'expremedor. Uns recolliran les llimones, els altres ajudaran a tallar-les, alguns s'encarregaran d'afegir un xic de sucre i el millor serà quan tots junts aixecareu els gots i gaudireu d'una estona de rauja banyada amb aquest exquisit i deliciós refresc !!!
No permetis que es malmetin a l'arbre, això no va amb tú. Tens força per expremer tonelades i tonelades de llimones i a mà si és necessari.
Un petonàs ben fort !!!
Binta
Hola Mengui,
per fi he aconseguit escriure al bloc.
Tens raó, intenta exprémer el suc de cada situació i fés llimonada. Estic segura que sabras com fer-ho, no en tinc cap dubte, ja que sovint tu tens les millors estratègies.
si et serveix l'anecdòta, la meva tieta a l'estiu sempre ens feia llimonada. ho esperàvem amb molta il.lusió, ja que la llimonada casolana és única.
cuida't molt guapa,
queralt
Ei Mengui! Una mica tard però m'acabo d'incorporar com a lectora del teu blog..i m'he llegit tots els comentaris!
M'encanten els teus comentaris! Una abraçada molt forta!
Margarita Salvans
Un altre que s'incorpora el blog i que ja se l'ha llegit tot.
De fet, em sembla que des de l'escrit de colònies, uns quants monitors hem descobert aquest nou món, virtual per nosaltres, i ja ens ha enganxat.
Segueix endavant que val la pena.
Aleix C.
Hola Mengui!
M'ha agradat molt la teva reflexió.
Crec que vaig a fer la meva llimonada.
Petons!
Isaac S.
Publica un comentari a l'entrada