Em van demanar que fes un escrit i no he pogut evitar penjar-lo elblog, sé que molts de vosaltres ja ho sabeu, però pels que no: hedecidit quedar-me un any més.
Em dic Anna i aquí Etiòpia em diuen Hanna, i els nens i nenes delcentre amb silence language em criden posant la inicial H a sota la barbeta. El meu lloc de partida és Berga, un racó de món on he crescuti he après allò més essencial.
Durant molts anys vaig estar fent de monitora dins un grup de colònies, aquests records ara més que mai es fan present en mi. Sóc educadora social i crec fermament que a través de l´educació hi ha espai pel canvi.
Sempre tinc a punt la motxilla per voltar pel món, sobretot tinc tendència anar direcció cap el sud i reconec que m´encanta l´oportunitat de conviure amb persones d´una altra cultura i aprendre més enllà del nostre territori.
Sóc una persona familiar, m´encanta passar estones divertides amb els meus amics, el formatge és el meu plat preferit, m´agrada moltcompartir una bona pel.lícula, i aquí he recuperat el plaer de la lectura.
Sóc de les que pensa que els petits canvis si que són poderosos i que cadascú de nosaltres “ hem de ser el canvi que volem veure en el món”. Vaig arribar aquí a Kombolcha al centre d´Afne el desembre de l´any passat i al llarg d´aquest temps ens han passat moltes aventures i han hagut molts canvis. Els primers temps van ser molt importants per conèixer la realitat del centre, la realitat de Kombolcha i la cultura etíop. A partir d´aquí vam començar a treballar amb els nens: fer l´hort i cuidar-lo, aprendre a conviure conjuntament dins el centre, aprendre a jugar a no barallar-se, parlar a través del silenci,…Si hagués de resumir el què ha significat aquest temps per mi aquí (tenint en compte la dificultat de comprimir-ho amb poques paraules) per sobre de tot diria que ha sigut un APRENENTATGE. Aprendre a veure les coses amb un altra prespectiva, aprendre a que el temps aquí té un altre ritme, aprendre les coses més importants dels més petits, aprendre de les dificultats, aprendre a conviure amb una altrallengua, … però sobretot "aprendre per saber-se desprendre".
I ara aquí ens trobem el setembre, el principi d´un nou curs amb molts reptes: el programa d´apadrinament dels nois més grans, l´entrada denous nens al centre, la integració de nens sords i de nens que no ho són, i el repte més important seguir educant al dia a dia aquí elcentre perquè cadascun d´ells quan siguin grans tinguin una oportunitat dins la realitat en la qual viuen. Partint d´aquesta situació he pres la decisió que continuaré un any més treballant en el projecte d´Afne perquè em sento amb energia, amb il.lusió i perquè sobretot crec en aquest projecte. I seguiré fent-ho amb la frase que tinc penjada a l´habitació “Tenir el valor d´acceptar amb resignació les coses que no es poden canviar. Tenir prou obstinació per canviar les coses que es poden canviar i tenir la intel.ligència indispensable per no confondre les unes amb les altres”.
7 comentaris:
Caram, sembla que et tindrem un temps més a l'Àfrica. Que tinguis sort! Endavant!
m'he quedat sorpresa de les paraules tan maques que has escrit, molta sort i continua aixi.
Anna, tot el que escrius és molt bonic. Llegir-ho així, des d'aquí, omple d'energia. Veure't tan segura i amb tantes ganes transmet molt bones vibracions...felicitats per l'aprenentatge... i bona estada...
Anna,sóc la Núria Gragés,
que t'acabo de trobar i res, era per dir-te que espero que et continui anant tot tan bé.
que aquells teus primers nens ja s'han fet grans i que ja estan per Bcn, i que de tant en tant encara continua sortint algun Respeto! :)
un petó.*
Anna,
molta energia per aquest nou curs, que no deixa de ser una nova etapa a Etiòpia.
Jo ja estic situada a Xile i ja fa tres setmanes que estic a l'escola.
Intentaré parlar amb tu algun dia.
Un abraçada ben patagona!
Guapa, guapa i guapa !
Jo voldria tenir foradada la pantalla des de que vas marxar per veureu's dia a dia. Ja sé que internet penja per un fil, però si pogués instal.lar-se una webcam, pots comptar amb ella. Podriem organitzar intents de trobada "dia D hora H" i qui sap, potser ja tenim el "forat" enllestit, no? No és conya, compta amb la càmera si ho veus viable.
Un fort petó i fins aviat !
Yolanda
no et conec però pel que he pogut llegir pense que hi tenim algunes coses en comú.
et deixe un regalet de part de Freire:
" El somni no és paralitzador sinó l'impuls cap a una altra realitat que és possible perquè la millor manera demà l'impossible de l'avui, és fer avui allò que és possible avui"
no em deixa posar el meu així que us deixe el nom. Un es aprenentacaminar i l'altre raquibeniblocarxufo
Publica un comentari a l'entrada