En diferents ocasions us he intentat explicar com és la meva vida aquí al centre, aquí a Kombolcha. I avui crec que he trobat una bona manera per poder-vos-hi traslladar, però abans haureu de tancar els ulls i tornar a la vostra època de monitors/es de colònies o recordar quan hi anàveu com a nens.
Al matí tot de corredisses al patí i fent cua per rentar-se la cara i els més dormilegues fent el ronso al llit. De cop ja sents soroll davant el menjador és la fila per entrar esmorzar, ja us ho podeu imaginar el moment dels àpats: jo en vull més, a mi no m´agrada aquest got, i l´aigua, el del costat m´està enredant,... I les estones lliures? Corrent amunt i avall, inventant qualsevol joc amb un pal i un cordill, i sobretot jugant a futbol (buff! tenim els millors futbolistes, us ho prometo). La imaginació apareix com el millor joc on cadascun d´ells hi té el seu paper protagonista. Descobrir, apendre, jugar...
Quan la llum desapareix (que ja sabeu que és sovint), apareixen aquells moments màgics dificils d´explicar acompanyats de petites llumetes (espelmes, lots,...) que semblen petites cuques de llum. I un dels moments estrella es quan s´en van a dormir a poc a poc en calma cap a les habitacions i tu després els hi vas a dir bona nit acadascun d´ells (el millor premi del dia viscut).
El correu d´avui m´agradaria que arribés a totes les persones amb les quals he tingut la sort de fer colònies perquè amb elles he après allò més important: no fas de monitor si no que ets monitor i que sovint allò més essencial és invisible els ulls!
11 comentaris:
Mengui, sóc el Marc Travé.
Només dir-te que feia temps que no llegia una cosa tan maca !!
Una forta abraçada !!
Mengui, molts records des de Berga! El text és increible, m'he traslladat ben bé a ple estiu. Desitjo que per aquí disfrutis, els ensenyis i aprenguis.
Una abraçada.
Hug
Hola Mengui,
Realment és fantàstic tot això. Gràcies per aquest text i dóna tot el que puguis que aquesta feina és important i val la pena. Petons i una forta abraçada,
Queralt Cortina
Menfis! què maco,aquí has estat molt bé!celebro que ja tinguis internet!
1axuxon queen!
Ei Mengui, comparació que demostra que tots sóm iguals, sobretot quan som petits! Molts ànims i petons des de Berga.
Amb una mescla d'enveja i admiració pel que estas fent:
Jordi Pont
"(...) apareixen aquells moments màgics dificils d´explicar acompanyats de petites llumetes (espelmes, lots,...) que semblen petites cuques de llum". En llegir això m'ha vingut al cap una tanda molt especial, la meva primera tanda de colònies on les petites cuques de llum van aconseguir captivar-me d'una manera que difícilment oblidaré. Acte seguit, i no em demanis perquè, m'ha vingut al cap el xou que vam muntar per voler explicar als nens la Flor Romanial en titelles, però sobretot, m'has vingut al cap fent l'intent d'explicar-la als monitors un cop a l'habitació. Espero que puguis fer viure tota aquesta màgia als nens i nenes que ara tens a prop, i que tan de bo, algun dia puguin entendre que "l'essencial és invisible als ulls".
Una abraçada molt forta plena de coloraines!!!!
M'has posat la pell de gallina, i m'has fet reviure per un instant tots aquells moments màgics que vaig viure tant de nena com de monitora. Et trobo molt a faltar! Però m'alegra veure que tot et va genial. Ets un sol! :)
Un petó i una abraçada enorme.
Laia FC
Grácies, Mengui
M'has fet recordar bons moments, que quant ja fa temps que no fas de monitora no hi penses massa.
Dona'ls molta alegria i amor, que com a mare es el què veig que fa falta perquè siguin feliços. Ni moltes joguines, ni molta roba, ni deixals-hi fer tot,
Que et vagi molt bé tot.
Anna Tort
Hola Mengui, salutacions des de Girona.
Llegint el text per uns moments he tornat a un estiu una mica llunyar, he sentit força nostalgia al recordar aquell marrec ros amb la seva colla d'amics que es passaven tot el dia rient i encomanant aquest riure a tots aquells que s'apropaven. Avui dia, aquell marrec va descobrint tot allò que va aprendre aquell estiu.
Per tant em poso a la pell d'aquests nens i sento una enveja sana de veure que hem faig gran.
T'envio milers de riures, records i abraçades.
Mengui, es veu que corres per Berga?
Ara feia dies que no passava per aquí però és emocionant llegir les teves experiències...
Ei Mengui! Acabo de descobrir el teu blog, dia 20 de juny de 2010, una mica tard. Pero més val tard que mai. A punt d'acabar la meva carrera aquí a Argentina penso en molts projectes. Llegir avui el que escrius m'encoratja. Els examens, treballs, burocrácia... on poso tot l'esforç donaran fruit. La gent a qui estimes dóna força. Tot plegat fa que ara alimenti un munt de nous projectes que ben aviat es posarán en marxa. Els compartirem quan es pugui.
Molts petons Mengui i grácies!
Mònica
Publica un comentari a l'entrada