De cop i volta sense donar-me'n compte de com és que hagi passat això la meva vida al centre està passant a ser la meva quotidianitat. Sé que us semblarà estrany però em sento com a casa, això no vol dir queno us trobi a faltar!
M´agraden els dies a aquí al centre, perquè tot i que hi hagi una rutina i uns horaris, cada dia passen a ser especials. Sempre hi ha alguna cosa o altre que fa que sigui sorprenent, suposo que es perquè és el principi i ara per mi tot és nou.
Fa dies vam començar amb els nenes i nenes un taller d´agricultura, vam plantar pastanagues, enciam, cebes, carbasses, carbassons,... i ara cada dia toca regar-lo i mimar-lo una mica. A veure si amb una mica de sort d´aquí uns mesos podem començar a recollir els fruits del nostre treball.
Els nens estàn entusiasmats, com que hi han molts arbres el centre, els hem responsabilitzat a cadascun d´ells de cuidar dos arbres. Ostres, em sembla que de moment de tan que els volen cuidar, els ofegaran!
En fi, avui senzillament tenia ganes de compartir amb tots vosaltres petits moments del dia a dia.
5 comentaris:
Hola Mengui, potser se't fa estrany que t'escrigui pq només et conec de vista però des del del primer dia que segueixo el teu bloc.
El trobo súper interessant i segur k estàs vivint una experiència genial.
Espero k segueixis passant grans dies al centre i ens ho expliquis x aquí. ;)
Fins la pròxima.
Carai, mica en mica va agafant ritme d'escriptura.
Fantàstic això de seguir les teves aventures.
Molts records
Mengui, no deixis d'escriure el teu dia a dia. Ens fa sentir a prop teu.
Gràcies per tot!
Escolta'm oju amb el tems del regar, no mateu les hortalitzes.que tant que les vols mimar,...hay amores que matan!!
Cuida't pibon
Sílvia
Ei, tinc la sensació que aquest missatge ja l'havia contestat, peró no hi veig el meu publicat, peró be, poder només ho vaig pensar, peró ho tinc molt clar. Ja se qui m'arreglarà el jardí a partir del desembre vinent, a més vull plantar uns quants tomàquets de penjar que van molt cars, uns enciams d'aquests de roure, i uns carbassons si, estaria molt be. Apa, així que ves practicant. Una abraçada Mengui.
Publica un comentari a l'entrada