Aquest és el nom de la ciutat on estic, ja us n´he parlat alguns dies. Però avui us vull explicar com aquesta ciutat es va transformar quan ahir va ploure. Va ser el primer dia que plovia, quina sensació més agradable!!! Ja sabeu, jo com una nena a qui la pluja em mullés els cabells.
A la part del nord d´Etiòpia, especialment a la regió on estem nosaltres, les pluges són abundoses. Tot i així no plou tot l´any, hi ha estacions i ara comença una de les estacions de pluja.
Com us deia, ahir va ploure molt i la ciutat es va convertir en un mar de fang, buff, vaig anar a comprar diferents coses pel centre i us he de dir que vaig quedar plena de fang fins els genolls. És com si la ciutat es tornés de cop i volta caòtica: els cotxes, els camions, la gent passant per on poden, els taxis,... En fi, una nova aventura, tot i així no em vull imaginar com serà quan cada dia plogui!!!
Com us deia, ahir va ploure molt i la ciutat es va convertir en un mar de fang, buff, vaig anar a comprar diferents coses pel centre i us he de dir que vaig quedar plena de fang fins els genolls. És com si la ciutat es tornés de cop i volta caòtica: els cotxes, els camions, la gent passant per on poden, els taxis,... En fi, una nova aventura, tot i així no em vull imaginar com serà quan cada dia plogui!!!
9 comentaris:
M'agrada molt el nom d'aquesta ciutat. S'ha m'ha acudit un acudit (ostres, quin rodolí)
Konbolcha o chin bolcha?? Que dolent !!!
Bé, per variar és tope tard però fer de mestressa de casa després d'una jornada laboral comporta treure hores de dormir per dedicar-les a fer allò que et ve de gust.. Quan estic a dilluns, vaig bé. Cap a dimecres, ja comença el desmadre i el divendres, ja no atrapo rès... Sort que m'ho prenc a l'africana i no "passa nada..."
Et vaig llegint i avui he vist que ningú t'havia escrit, així que m'he dit: Aniras a dormir una mica més tard, però l'escrius.
Ànims ! L'aigua i el fang et faran agafar un color de pell que et farà conjuminar millor amb la gent local i quan contemplis el paisatge encara serà més bonic amb la verdor intensa de la pluja recent. L'hort lluirà tant amb els colors de les pastanagues i la resta de fuits !!!
Avui s'ha mort el pensament que em vas regalar. Bé, de fet, ja fa dies que estava a l'UVI però no l'he arribat a salvar. Àra la torratja sols té plantat el teu lema: la utopia serveix per caminar... Em sembla que no li posaré cap flor, el deixaré així, i el seguiré regant cada dia... perquè si rego la terra, faré crèixer el missatge.
No deixis d'escriure, ens agrada molt llegir-te !!
Un fort petó.
Binta
Bones Mengui!! Avui esti contestant tots els missatges que has deixat, que porto uns dies... que no es excusa per contestar. Res lo de la pluja, que mirant com t'agafes totes aquestes noves experiències, et veig amb una imatge amb els cabells molls, fang fins els genolls.... i tu encara fent la croqueta pel mig de Kombolcha!!! jeje. Cuida't molt. Un petó.
Esteve,
Ueiii!!!
Veu fer guerra de fang?
je je
o banys de relax termals?
un petó desde Berga
roger
Uau anna!
què bé que se't veu amb els teus nens, eh!ja has creat una gran familia!!
que sapigues que cada vegada que llegeixo les teves cròniques em fas molta enceja!
apa, anims amb els dies plujosos!
un petonàs
Hola nena!
Avui he descobert el teu blog! Ja t'aniré llegint. Què xulo!
Per cert, aquí tot molt bé! Saps que el Martí ja té dues dentetes i que ja va a quatre grapes a tot drap?
Alguna estona ja t'enviaré alguna foto.
Ptns
Elisabet, Pepton i Martí
Anna! Guapíssima, m'acabo de llegir tots els escrits del teu blog i la veritat és que t'haig de donar les gràcies per compartir amb nosaltres aquesta gran experiència. Instal·lada en la rutina, m'he pogut desplaçar cap a Etiopia, per una estona he deixat de banda el famós "que tinc que fer ara" i simplement he imaginat mentre llegia.
Petons i una forta abraçada!
Vane "Moçambic"
Hola Mengui!
Tot això és molt emocionant!
Vaig trobar l'Esther i em va explicar que havia anat tot molt bé.
A veure si veiem aviat alguna foto, si és de les del fang millor!.
Una abraçada.
I.Soca.
Som unes pájaras! Però aquí l'equipo Lebou per fi escrivim algu. Estem a casa la Marta fent reunió de chicas (al David l'hem enclaustrat com sempre a l'habitació) i nosaltres "dándole al pico", hores i hores per variar. Un dels motius de quedar a casa ha estat per poder escriure algu al blog les tres juntes. Pel que veiem estás en tu salsa... I les vibracions que ens arriben de tot el que estàs vivint són molt positives! Seguirem consultant el blog per saber com va la teva aventura. T'enviem molta energia i et pensem molt!
Equip Lebou "cojeando" (realment ens faltes tu).
Una forta abraçada,
Carlota, Marta i Laia
Xuli !
Com vas? T'has desinflat les boles del coll? Espero que SI !!!
Feia dies que no entrava al blog i veig que no has penjat rès nou.
En Roger i la Sandri m'han explicat les últimes notícies.
Tenim ganes de llegir-te. És com seguir una novel.la a capítols de la que no et pots desenganxar.
Un petonàs ben fort des de La Plana!!!!
Binta
Publica un comentari a l'entrada