Fa temps que vaig aprendre que el millor dels tresors és aquell que probablement té menys valor ecònomic. He passat uns dies a Addis, una capital increïble, cada vegada que hi vaig em captiva més.
Per tots aquells que no ho sabeu, una de les més grans virtuds, per dir-ho d´alguna manera, és que sóc MOLT DESPISTADA, i l´altre dia vaig descuidar-me una llibreta negra a un taxi d´Addis. Fins aquí, tot correcte, al cap i a la fi en el món hi ha moltes llibretes negres, si no fós que per mi aquesta era molt especial.
Quan vaig saber que vindria Etiòpia vaig decidir comprar-me una llibreta per fer totes les llistes que fossin necessàries: la llista dels metges, la de la maleta, de les coses que havia i volia fer abans de marxar, ... i de mica en mica la llibreta va anar prenent personalitat, de manera que ara ja era una part més d´aquest viatge. Ara ja hi guardava alguns escrits fets a altes hores de la nit, papers que volia començar a col.leccionar, algunes adreces, etc.
Però, en fi, les coses són com són, i com que jo sóc una empedernida de les senyals crec que perdre aquest gran tresor ha significat que comença una altre part del viatge i per això ja porto a sobre una altra llibreta negra.
7 comentaris:
Bones Mengui,
Em sap greu, peró no et preocupis, estigues tranquial, tots els bons moments que has fet en aquesta part de viatge, els portes dintre. Mai els perdràs.
Un petonàs.
Esteve,
Quinyuuuu!
Feliç Any Nou !!! Una mica tard però acabo de llegir un missatge de la Sandra i m'ha fet saber del teu bloc. A ella encara no l'he contestat però no he pogut esperar en ficar-me al blog i llegir, llegir i més llegir... i àra em toca a mí, que també sóc de llagrima fluixa i no callo ni dormida. Tic tan contenta de saber lo bé que et va per allà :-)
Demà miraré de parlar amb ta sister. Si més no, li enviaré un email. No sé rès d'ella des que varem contactar abans de sortir cap a Etiòpia i estic morta d'enveja (..sana)per venir a veure't. En va enviar un email en Negu. Ja l'has contactat?
Bé, és molt tard i haig de mumir. Demà divendres i una setmana més. Joer, no ens donarem compte i serem a Pasqua. Cuida't molt i fés un petonás ben fort als nens. T'eztimu !!
Yolanda (o Binta, no passa nada...)
Torno a ser jo...
Es nota que sóc de lletres i la tecnologia no ésel meu fort?? Havia penjat l'altra missatge en un altre apartat, però he fet un copiar i pegar (..fins aquí arribo) i te'l torno a penjar aquí. Àra ja li he pres la mida això del blog i el proper comentari sortirà allà on vull que surti.
Saps que estic escribint a les dues Menguis a la plegada? Tinc redactant un email a l'Esther i també li comento que t'estic escribint. Ommmmmmm no rebs les vibracions???
Smuacks
Binta
Tranquila!!! es pitjor lo del ford sierra de la Fina je je...
mil petons berguedans!!!!!
roger
Hola Mengui,
em sap greu que hagis perdut la llibreta però penso que tot el que has escrit a la llibreta te'n recordaràs sempre. No recordes a Ibiza el braç de la cadira de la Montse? Segur que no ho vas apuntar enlloc i ho recordes. Per tant crec que aquest viatge les vivències són molt més intenses i recordes cada moment.
Una abraçada i molts records dels nens de cant coral.
Marta P
aquesta llibre segur que és més xula, és negra i d'etiòpia!!!!
Ai, les llibretes negres...
Que tenen aquestes llibretes negres que esdevenen tresors dels quals costa tant desprendre-se'n?
Si l'has perdut és per alguna cosa i qui l'ha trobat potser també l'ha trobat per alguna raó que, potser, no sabrem mai...
1 petó estimada Mengui!
Publica un comentari a l'entrada