Primer de tot crec que he de fer un petit esment sobre les comunicacions aquí a Kombolcha, en resum: són dificíls! No hi ha cobertura al mòbil però internet si que n´hi ha, són coses que s´escapen de la meva lògica. Sigui com sigui, em puc comunicar amb l´exterior i això és motiu de gran alegria. Tot i així, en principi ara per ara no podré penjar cap foto al blog. Oh, oh, oh,... ho sé però, tranquils, sé que teniu molta imaginació!!
Això només era una petita introducció, del què veritablement tinc ganes de parlar-vos avui és dels nens i nenes del centre. Senzillament són increïbles, fa temps vaig aprendre que un nen/a era el millor mestre que hi podia haver. En aquests moments ens estem coneixent, ells m´ensenyen la rutina del seu dia a dia i el "silence language" per poder-me comunicar amb ells.
Una de les primeres coses que estic aprenent és la força que té l´expressió de la cara. Jo sempre necessito parlar i parlar molt per comunicar-me, imagineu-vos quina lliçó constant m´estan donant!!!
El diumenge al matí vam fer un activitat pintòrica, un collage de cadascun dels seus dibuixos, ara mateix els tinc penjats a la meva habitació. Era urgentment necessari posar-hi una nota de color i ara ja hi és!
Ja ho sé que ho sabeu i que és la cosa més òbvia però és que necessito dir-ho un cop més: "ALLÒ ESSENCIAL ÉS INVISIBLE ALS ULLS"
3 comentaris:
Anna, que gran... m'agrada llegir-te..entrar en aquest bloc es convertirà en una rutina diària...m'agrada...una abraçada...
Mengui,
Quina tasca més complicada! Són dos nous idiomes que has d'apendre, i cap d'ells és fàcil. Aquí estem segurs que ho aconseguiràs. Així que ! Un petó. Fins aviat.
Esteve,
Ei, Anna, sóc el Marcel! Tot bé per aquí? Espero que et vagi tot de conya i que puguis gaudir de tot el que t'ofereix l'entorn. Estigues ben oberta a les sensacions que experimentaràs i a les reaccions... un petonet patumaire! i molta llum!
Publica un comentari a l'entrada