Sé que tots vosaltres us esteu preparant per viure aquests dies les celebracions de Nadal, aquí no es celebra, però això ja us ho explicaré un altre dia. Avui us vull explicar la celebració que vam fer ahir. Dins la meva maleta vaig dur pernil salat envasat al buit, no es que em pensés que passaria gana, però ja sé sap: com el menjar de casa no hi ha res! Va ser l´excusa ideal, al dissabte vaig anar a comprar i ahir vaig cuinar. Ja ho sé, típic però amb un gran valor: pa amb tomàquet, truita de patates i el pernil salat.
Després ells, em van ajudar a preparar-ho tot i ja veus a tots els treballadors del centre a la cuina al voltant del menjar i del cafè que ells havien preparat. Això es mereix un capítol a part i us prometo que el faré, però el cafè és un dels valors més importants d´Etiòpia, i amb ell la cerimònia del cafè.
Abans però, va ser el moment dels discursos i aquí és on vull arribar: "qualsevol cosa, per insignificant que sembli, pot ser un gran motiu de celebració". I jo ahir i sense saber-ho tenia molts motius per celebrar coses: la meva nova casa, l´acollida que he tingut, els reptes que tinc per endavant, tots i cadascun d´ells,…
En fi ja vam acordar que de tan en tan faríem alguna celebració, que de motius en sobren!!!
Després ells, em van ajudar a preparar-ho tot i ja veus a tots els treballadors del centre a la cuina al voltant del menjar i del cafè que ells havien preparat. Això es mereix un capítol a part i us prometo que el faré, però el cafè és un dels valors més importants d´Etiòpia, i amb ell la cerimònia del cafè.
Abans però, va ser el moment dels discursos i aquí és on vull arribar: "qualsevol cosa, per insignificant que sembli, pot ser un gran motiu de celebració". I jo ahir i sense saber-ho tenia molts motius per celebrar coses: la meva nova casa, l´acollida que he tingut, els reptes que tinc per endavant, tots i cadascun d´ells,…
En fi ja vam acordar que de tan en tan faríem alguna celebració, que de motius en sobren!!!
6 comentaris:
Eiiiii,
M'encantes!
Tu sempre trobes alguna cosa a celebrar eh!
Aquest cop la festa no ha acabat amb sorpresa final perquè, de moment, no tens cotxe...
Sinó haurien marxat tots a dormir amb un regalet sorpresa del teu maleter jejeje
Les "Annes" de Cal Vilà, també volem dir-te que disfrutis cada instant d'aquesta nova vida, d'aquest lloc nou....
Segurament ells disfrutaran molt amb tu.
Mil petons (500+500), i que tinguis molta sort.
No deixis mai de celebrar res i pensa que avui i som i demà també disfruta que ja et queda un mes meny.
Mengui, trobo molt be aquest primer contacte amb la gastronomia de casa nostra. Espero que no deixis de celebrar coses, a veure si cada dia en pots fer alguna, perquè com tu molt be dius, "qualsevol cosa, per insignificant que sembli, pot ser un gran motiu de celebració". Mengui, crec que has de començar a pensar a introduïr la Barreja per alguna de les celebracions. Cuida't molt, petons i abraçades.
Queen!! Escolta'm i això del cafè com funciona?? Ara no canviis la coke pel cafè que surtiràs del foc i et fotràs a les brases!!
Aixx ja saps que a mi el Nadal em fa plim, tu ets la única que em fa tenir-hi una mica d'il.lusió (per variar m'encanta l'amic invisible i el dia dels innocents això sempre) però perquè vegis que he après algu bo,el dia de Sant Esteve (per cert felicitats Esteve, quantes gorres et regalaran??) aniré a veure els Pastorets!!! Aniré al pessebre vivent de la Pobla que ja m'han engatusat i al de St.Julià de Cerdanyola, no està mal per ser jo no??jajaja
Cuida't mot i intentaré trucar-te per telèfon aveure si hi ha sort!
un petonet festiu i una abraçada molt càlida(que no és calurosa no confonguem).
Fes el favor de mirar-te el facebook!!
Sílvi
Quinyuuuu!
Feliç Any Nou !!! Una mica tard però acabo de llegir un missatge de la Sandra i m'ha fet saber del teu bloc. A ella encara no l'he contestat però no he pogut esperar en ficar-me al blog i llegir, llegir i més llegir... i àra em toca a mí, que també sóc de llagrima fluixa i no callo ni dormida. Tic tan contenta de saber lo bé que et va per allà :-)
Demà miraré de parlar amb ta sister. Si més no, li enviaré un email. No sé rès d'ella des que varem contactar abans de sortir cap a Etiòpia i estic morta d'enveja (..sana)per venir a veure't. En va enviar un email en Negu. Ja l'has contactat?
Bé, és molt tard i haig de mumir. Demà divendres i una setmana més. Joer, no ens donarem compte i serem a Pasqua. Cuida't molt i fés un petonás ben fort als nens. T'eztimu !!
Yolanda (o Binta, no passa nada...)
Publica un comentari a l'entrada