Va ser estrany despedir-se dels amics, la família, de casa meva, de Berga,... direu que sóc una sentimental i probablement teniu raó però intentava fotografiar cada moment per poder-me'l endur com un dels millors tresors.
Un cop a l'aeroport, una sensació estranya, no era com les altres vegades, aquest cop l'expectació per tot el què havia de venir era més gran.
Arribada a Addis i primera gran notícia: les maletes enlloc. Cap problema! A l'aeroport ens va venir a buscar l' Alem, una etíop que va estar estudiant durant 14 anys a Cuba i per tan parla castella. Ella és la representant legal d'Afne i serà un suport molt important per mi aquí a Etiòpia.
Amb ella i el conductor vam tirar cap a Kombolcha, una ciutat situada a 400 km d'Addis. La carretera és brutal, curves, relleu irregular,... però per sobre de tot un paisatge increïble!! Ple de muntanyes i petits poblats que s' insinuaven. Després de 8 hores i tenint el cul quadrat i marejat vam arribar a Kombolcha de nit. Directament vam anar el centre i allà és on va arribar d' una manera inesperada la primera gran sorpresa.
Vam baixar del cotxe i tots els nens i nenes ens estaven esperant, ens van rebre i vam compartir amb ells una estona! Aquell moment em va impressionar, segurament perquè acabava de descobrir que aquella seria per un temps la meva nova casa.
5 comentaris:
I?
Mengui fas com les sèries. Ara que venia el bo i millor, has posat anuncis.
Cap problema, mirarem el proper capítol. Per cert, no sé si podré seguir sempre el teu bloc, com sempre que algú explica experiències et fa una mica d'enveja.
Fins el proper capítol.
Ara si, ara el viatge ja ha començat i provablement serà com la carretera a Kombolcha... brutal, curves, relleu irregular,... però per sobre de tot, de ben segur que serà increïble!!
A gaudir de cada moment!
Una abraçada
"Els nens de Kombolcha", "Viatge a Kombolcha", "Terra Kombolcha"... semblen títols de contes o eixos de tandes de colònies. Però aquesta vegada és la realitat mateixa i no són només 8 o 10 dies.
Ei Mengui!!! Que guai! No per lo de les maletes, que crec que hores d'ara ja les tens! 8 Hores de "camí" desde Addis!! deunido!! En el cas de que algun dia surti l'oportunitat de venir a veure't, ja practicarem Gironella-Casserres uns quants cops.
Disfruta!!
Una abraçada.
Hola Mengui!!!!!!!!!!!!
Què bé que ja tinguis les maletes! Quan parles del paisatge , de la gent i de la seva rebuda em fa pensar que has trobat allò que cercaves. Àfrica t'està permetent viure unes noves experiències i nosaltres, aquí, les podem compartir amb tu mitjançant les noves tecnologies, alguns, com jo, una miqueta reacis, però què carai! m'encanta poder conèixer notícies teves a través del blog.
Un petonàs i records de part de la família Corti.
Aida
Publica un comentari a l'entrada