2/12/08

Comença el viatge...


Són les 23:26 i començo escriure el meu bloc, crec que es de justícia dir que sóc una persona poc habituada a les noves tecnologies, però en aquests moments crec aquest blog serà un dels millors regals per mi i per la meva gent.

Sento soroll de fons, els amics d´última hora que han vingut a despedir-me, les maletes ja estan a punt a prop de la porta i avui sense voler fas el primer balanç d´aquest viatge. Per mi va començar fa dos mesos quan em van dir que em donaven la feina de cooperant en una casa d´acollida a Etiòpia. Recordo aquell dia com si fós avui, em pensava que el cor em sortiria per la boca, sort que després va venir la calma i vaig decidir comprar-me una llibreta per començar a fer mil llistes diferents: la del metge, la dels papers importants, la de la feina, les coses pendents, la de les despedides,...

Sigui com sigui sóc aquí contenta de començar aquest viatge amb la maleta plena d´il.lusió per aquest nou projecte, inquietud per descobrir un altre món, tota l´ energia que m´han donat la gent que estimo, records per poder-los tenir present,... però sobretot un tossut i fort desig que serà la millor guia per aquest viatge.

El títol d´aquest blog el dec el meu primer viatge: al Brasil. Allà vaig començar a trepitjar les primeres passes del camí que estic a punt de començar demà.

Per acabar crec que tot camí ha d´anar acompanyat de música: "Quan surts per fer el teu viatge cap Ítaca has de pregar que el camí sigui llarg, ple d´aventures, ple de coneixences,..."

17 comentaris:

Anònim ha dit...

Uoooo!!!

Estrenem els comentaris del teu bloc!Molt maca la foto. Que tinguis moltes aventures i estem aquí pel què necessitis!

Una abrçada ben forta!!

Anònim ha dit...

comencen les emocions i les sensacions. Ja m'has emocionat...
recorda que encara que a molts kilémetres de distància però molt aprop estic allà o aquí.

una abraçada de les que es noten...

Anònim ha dit...

Hola Mengui, no ens hem despedit (senzillament, no ens hem vist de molt temps).

Molta sort en el teu viatge, et seguirem d'aprop. I encara que no ho sembli (no és fàcil el què vas a fer) em fas enveja.

Una abraçada

Anna ha dit...

Mengui, molta sort en aquest viatge. Et seguirem de ben aprop. Cuida't molt!

Anna A.

Anna ha dit...

El subconscient m'ha traït i he escrit el mateix que el Teti...ho sento!jeje

Xavi ha dit...

Sort.

Balma ha dit...

molta, moltíssima sort...i molta, moltíssima llum.

jo també et seguiré d'aprop :)

Anònim ha dit...

Ei Anna!
En aquest vaitge no estaràs sola.
petons.
Esteve,

Unknown ha dit...

ei Mengui!
"omple bé la maleta" que quan tornis ... hi ha molta feina per fer!
Cuida't! Estima molt! ... ja els veig tots cridant: "mengui, mengui!"

Un petó molt gran!

Queralt

Unknown ha dit...

Eii!!!
Comença l'aventura i estem molt contents de poder-la compartir amb tu, ja ens aniràs informant...
Bona arribada a Kombolcha!!

Sandra

Anònim ha dit...

Que bé!!!! Ara podrem seguir el què fas cada dia! Com ha anat el viatge? Espero que bé!

I una pregunta... cada quan s'han de regar els pensaments? És que se m'està a punt de morir! I no sé si el rego massa o massa poc!!!!

Molts petons!!!!

Anònim ha dit...

Per cert, la última a esciure sóc jo, la Laia! ;)

Anònim ha dit...

Queen Àfrica!! Bé ja saps que vull informacions 3/24h!! Records al Moha 3(segur que us fareu ben amics). Sobretot no se t'acudeixi parlar amb català que ja saps que no t'entenen!jaja
Petonet Sílvia

geroxic ha dit...

volia escriure just despres de parlar amb tu pero encara no es podia(no havies encetat el blog)ara suposo que ja ets a "puestu"per tant records als kombolchans que segur que ja estan disfrutan de la Mengui!!!!ens veiem!(virtualment de moment!!)

Anònim ha dit...

Hola Mengui,

Estem molt contents que tot hagi començat amb bon peu. Pensa que malgrat la distància estem al teu costat. Ara sí que has començat el teu viatge cap a Ítaca.

Una abraçada molt forta i un petó de gnomo!!!

Montse T. ha dit...

Ei mengui!
Espero que tinguis el viatge de la teva vida!! Ànims!!!

Anònim ha dit...

Que et vagi bé l'estada, i sobretot disfruta'l, crec que això és més aviat un formalisme doncs si hi ha alguna persona capaç d'anar a Etiopia pensant no només amb si mateix si no amb els altres, aquesta persona ets tu.
No et diré res més, sino només que, si és veritat que la utopia serveix per caminar també s'ha de poder caminar amb la la utopia com a bandera, doncs només marcan't-he uns certs principis veuràs que la vida té el mateix sentit aquí que allà...
Molts petons d'es de l'hemisferi nord. Ot.